25 may 2020

2020

Veinte veinte
Vente vente
Ente ente
Te te
E e

10 sept 2018

ACRÒSTIC AGUSTÍ


acrostic agusti


A  dornes les ànimes dels bells paratges terrenals.

G  audim de la teva bondadosa essència.

U  nic, irrepetible, afable, benigne,… especial.

S  ol que il·lumina els dies dels teus infants.

T  imbals d’alegria reguen al trapella infant, ja home.

I  nfal·lible ésser d’ulls grans, dolç somriure e infinit cor.

La teva família que estima.

      Barcelona 2018.

29 ago 2017

Hola, sóc l' Esther.



Apali!! fa més de 2 anys que no venia pel meu estimat Blog. Potser m'ha faltat l' inspiració necessaria per escriure quelcom llegible.

Fa temps que aquesta teràpia d'escriure el que sents em va servir per treure la pena, la ràbia i la incomprensió del que succeïa. 

Ara estic, sóc, sento, ric, aprenc, estimo, parlo, ploro, visc tal com soc, tal com sempre havia estat dins meu. Ara ja autènticament jo mateixa, l' Esther.

Quina il·lusió tornar a mi. El defugir d'aquest impàs m'ha ajudat a florir a desaprendre i aprendre a viure.

He après que no es tracta de tindre "7 de viure" sinó de "com viure" dia a dia, moments a moments, experiències, fets; això és el que omple l'ànima. Tot allò efímer que amb un fil penja cada dia a la nostra vida i que no es veu.

Imperceptibles instants de vida que passen, que visc, que sento, que experimento i que omplen i donen sentit al "com viure".

Gràcies als meus lectors.

24 dic 2015

2016


Feliç, així es com acaba un 2.015 ple d’aprenentatge. Un any molt feliç familiarment parlant, molt decepcionant amorosament i molt dur laboralment.

La família sempre en tot moment al meu costat, la meva mare concretament un suport incondicional e indispensable en la meva vida. Els meus fills, el reflex de la feina educativa del dia a dia, el nucli dur de la meva família.

Els amics han estat,  son i seran imprescindibles per mi i per la meva felicitat. Agraeixo tots els moments compartits i ja n’ansio més.

La parella? Aquella gran desconeguda. El 2015 era un moment de total expectació, d’il·lusió, d’esperança però les expectatives no es que no fossin superades sinó que ven al contrari em va restar molt, i em va fer patir tant que va caldre posar-hi un punt i final.

L’entusiasme del dia a dia amb la meva feina em du a seguir endavant tot i les dificultats i  gràcies a l’equip humà liderat per una persona a la que admiro se’m fa cada dia mes motivador.

Al 2016 li demano...

Seguir tenint salut per cuidar dels meus, de la família, dels amics i sobretot seguir vivint moments que m’enriqueixin i m’aportin.

Si pot ser que aparegui l’ AMOR d’un company que amb la seva intel·ligència, humor, un gran somriure,... multipliqui la meva felicitat.  He après ha estar sola, però la vida en companyia es disfruta el doble, oi?

I sobretot com deia Steve “Stay Hungry, Stay Foolish” .


Feliç 2.016



16 jun 2015

Ahora soy feliz

Demasiados días conviviendo con el sufrimiento unilateral innecesario.

Me siento liberada de mi misma y a la vez muy decepcionada por comprobar que el amor NO todo lo puede. Que la lucha no depende del corazón sino del ser. 

He ganado más que he perdido; he aprendido más que aleccionado; me he conocido.

Ahora toca seguir poniendo foco en aquello que no me pueda doler... al menos durante un tiempo.

Debo desaprender a ser como soy en muchos aspectos: empática, generadora de elevadas expectativas, confiada.  Y con toda esta catarsis me pregunto, ¿tengo que dejar de ser quien soy? ¿Debo aprender a ser otra persona para no herirme? 

No hay respuestas para eso. Pero si que hay un GRAN aprendizaje de eliminar todos los elementos que me provoquen sufrimiento. Lo he hecho una primera vez. Lo seguiré haciendo.

Quiero ser feliz. Ahora soy feliz. 




22 sept 2014

El latir de la razón.


Mi cabeza late. 

Como si un corazón estuviera alojado en lo alto de este ser.

Han llamado al despertar de una razón sensible, escondida entre los compases de los días.

El poderoso escudo infranqueable, se ha agrietado.

El ser palpita. 

El lardo camino a la blanca luz puede que llegue a su fin.

El miedo alojado tanto tiempo en el ser, ha hecho crecer el muro. Pero la esperanza nunca se marchó. Esperó a las puertas.

Las razones dejan paso a los latidos, que van ganando intensidad.

Quizás si siguen escuchando las mismas notas podrán danzar. 

Danzar juntos para acariciar la llegada de lo que puede ser la verdadera razón del latir.


Mi cabeza late y mi corazón también.

6 jul 2013

40 SOMRIURES


El pas del temps m’ha dut fins on sóc ara; 
amb tu, amb vosaltres i sempre amb ell.

Somric. Comparteixo. Visc.

L’ esdevenir d’aquests anys m’ha portat
 la saviesa de l'experiència i la inquietud 
del que vol avançar i aprendre.

Tan sols dues fosques nits
 han aconseguit apagar la llum dels meus ulls. 

Però amb força i valentia aixeco el cap,
 miro l’horitzó i ... navego.

Notes de pau, gotes de vida i
 carícies d’amor demano al joc de la vida. 

Agafem 40 somriures, compartim i visquem 
el regal de ser ara i sempre aquí. 

 ¿M’acompanyes?

Esther :)

27 jun 2013

S'acosta el dia


 













No ho negaré, tot això es com una catarsis. Ell no hi és.
Ara tinc por.
Por de que sigui un dia massa especial i que el meu estat emocional quedi tocat.
Però he estat jo que ho he començat. ¿Per què?
Per que ho vull COMPARTIR…per disfrutar-ho el doble.
Viure amb l’absència és dur, sobretot si ets conscient del que hi ha i del que no.

Per tant tot i així…amb llàgrimes als ulls... somric.

Estic contenta i nostàlgica, però feliç.

ptoNAS a tots i totes.

Esther.

28 ago 2012

500 days of Summer




 
  
Tom aún sigue creyendo, incluso en este cínico mundo moderno, en la noción de un amor transformador, predestinado por el cosmos y que golpea como un rayo sólo una vez. Summer no cree lo mismo, para nada.
 
 
 
 
La mecha se enciende desde el primer día, cuando Tom, un arquitecto en ciernes convertido en un sensiblero escritor de tarjetas de felicitación, se encuentra con Summer, la bella y fresca nueva secretaria de su jefe. Aunque aparentemente está fuera de su alcance, Tom pronto descubre que tienen un montón de cosas en común.
 
 

La historia de Tom y Summer cubre desde el enamoramiento, las citas y el sexo hasta la separación, las recriminaciones y la redención, todo lo cual se suma al caleidoscópico retrato del por qué y el cómo seguimos esforzándonos de modo tan risible y rastrero para encontrar sentido al amor… y esperar convertirlo en realidad.
 

 
 

10 nov 2011

I do?

I do? alló q sembla tant simple no ho és.
I do? val la pena tanta lluita?
Desig de fugir d aquesta aspra convivéncia.
En un obscur cau no veig la llum.
Creença de que eres el miratge ansiat.
Colpeja la realitat dels infortunis. 
Incomodes reflexions: ni Castells ni bells paratges.
Tansols  notes de pau, gotes de vida i caricies d 'amor demano al joc de la vida.

3 jun 2011

Pura energía positiva


Hoy me he levantado
Y en vosotras he pensado

Este email os escribo
Para que veáis que no os olvido.

Que bonita noche musicada
Que molo una pasada.

Risas, baile y cariño
Con mucha energía de aliño

Bastan caras recordar
para entender tanta felicidad.

Energía positiva desbordante
Entre las chicas de tal talante

Mucho os quiero tener
Y querer os quiero mucho.

7 oct 2010

Buenas canciones y buenos sueños


Cuento historias.

Por fin el iphone4 se conecta al spotify, música y más música.
Sus notas me envuelven como él debería hacerlo.

Cada noche, cada canción, cada instante de soledad relleno en blanco y negro, harmonías, compases, …

When you belive…dice la canción. Solo belive in me.

Me doy cuenta que me sigue costando. No acabo de amar la soledad que me deja entre compás y compás. Amor a saltos, a ratos, con pausas, discontinuo, si, no; un día todo, tres días nada. Al final la canción se acaba pero después del final llega otro principio.
Sin química, vuelvo a ser más vulnerable, más humana, más sufridora, pensativa y añorada.

Pero los sueños no se fueron, han estado conmigo siempre. Esta noche cerraré los ojos y soñaré que al despertar es todo como imagino, como quiero, como sueño.

Canción a canción, paso y paso, soledad y compañía, sueño soñado, sueño soñando.

Buenas canciones y buenos sueños.

8 sept 2010

PRESENT















A la llum d’una cigarreta quasi consumida observo el mantell estel·lar.

Se que des d’allà on siguis, ara, en aquest moment m’acompanyes, al igual que els records que m’acaricien l’ànima.

De fons el mar, el soroll del mar. Avui hagués volgut l’àngel que m’has enviat. Però la vida és capritxosa, ho sé.Ja fa 6 anys d’aquella negre nit. Ara sols tinc els records i dues joies.

Per sort o per el treball d’aquests anys, de lluita, valentia I enteresa, tinc el present. El futur no; no el tinc.Ningú el té. Visc, sento, respiro…ara!

Gràcies Jordi per tot el que em vas donar i pel que em vas deixar. Gràcies Albert per ser aquest present. Pel que em dones ARA.

27 jul 2010

ARA



La sang va més ràpid del que jo voldria. 
No puc controlar-ho tot. Les emocions per be o per mal em poden.
Un sentir que feia temps no tenia ha arribat de nou. 
Reflexions.
Preguntes que ressonen en un cap agitat per la vida.
Això no m’ho esperava. 
Tant de temps individualment fent i desfent.
Encaixar les peces no és fàcil.
Però no és cert que amb amor tot es pot.
 Que mou muntanyes?...
Potser la insuficiència dels batecs no supera la fredor del que és i no és.
L’obscur ha aparegut.

10 jun 2010

LA TRANSICIÓ


Encara el sol no ha sortit.
Ja em parlat. Un despertador a la distancia.
Distància. Ningú digué que seria fàcil tornar a començar.
Tornar a construir una família.
Érem 4.
Desprès 3.
Ara 5.
Tot el que val la pena costa.
He lluitat molt per ser on sóc.
Seguiré lluitant per allò en el que cregui que val la pena.
Em sento estimada. Els sento estimats.
Sento que l’estimo. Sento que els estimo. Sento que l’estimen.