La sang va més ràpid del que jo voldria.
No puc controlar-ho tot. Les emocions per be o per mal em poden.
Un sentir que feia temps no tenia ha arribat de nou.
Reflexions.
Preguntes que ressonen en un cap agitat per la vida.
Això no m’ho esperava.
Tant de temps individualment fent i desfent.
Encaixar les peces no és fàcil.
Però no és cert que amb amor tot es pot.
Que mou muntanyes?...
Potser la insuficiència dels batecs no supera la fredor del que és i no és.
L’obscur ha aparegut.
2 comentarios:
M'he fixat en una cosa; mai escrius “perquè si”.
Sempre hi ha en els teus posts, un rerefons, com un enigma a resoldre, com un voler-nos deixar en suspens una temporada per tornar de nou quan tu ho creus oportú, quan ho vols o quan ho necessites.
I nosaltres et llegim.....et llegeixo i se'm encomana el teu optimisme o el teu desencís.
Tornar a començar, no es igual que començar de nou.
Ara hi ha un bagatge tan important!. Les maletes van plenes i no viatgeu sols. Difícil, molt difícil fer que totes les peces d'aquest puzle, encaixin a la primera.
Ànims i coratge no te'n falten, això es segur i està demostrat.
Ets una bona lluitadora i reprendràs el camí acompanyada o sola.....Peró el reprendràs sens dubte!.
Tens dos companys de viatge per els que val la pena seguir. I per una petita “empenta” em tens al teu costat sempre que vulguis.
Una forta, molt forta abraçada!.
ostres arda, sempre bordes els teus comentaris. Tenim unes ànimes bessones que es connecten de blog a blog. Gràcies per seguir-me.
Estic bé. Ha estat un empatx de felicitat. Si un treballa al final les coses surten i sobretot quan es fan des del cor.
Molts petons i abraçades.
E.
Publicar un comentario