21 may 2007

La vida és dura…


No, la vida no és dura, nosaltres la fem dura. Nosaltres decidim com la volem, com la veiem, com la sentim, com la olorem,...

En quan naixem, que ens la regalen; un regal nascut des de l amor, l’amor entre dues persones.

Per desgracia... nomes hi ha una sola cosa que no escollim... el moment en que tot es torna fosc, tot s acaba...ja no hi ha vida.

-I em torno a preguntar- La vida es dura?

-I responc- doncs NO, nosaltres la fem dura, la fem com vulguem que sigui. I jo vull que sigui dolça, rosa, positiva, llarga...

Però també espero, desitjo i ansio que al final d’ aquest camí quan tot es torni fosc, estiguis allà esperant-me amb el teu somriure.

Jordi, et dic que la vida no es dura, per que al final del meu camí, estaràs allà, per que et pugui explicar com m’ha anat i un altre vegada tornarem a riure plegats, tal i com no ho hem deixat de fer mai.

Sempre amb mi.

5 may 2007

LES FLORS


Que boniques...dues flors...liles, malva...però d' una mateixa tonalitat.

Arriba la primavera, els colors, la calor, la llum,...les flors.