DE VEGADES

No ho se.

De quin color es la vida?
De vegades rosa, de vegades blava, de vegades negre, de vegades .... no te color.

Quin sabor?
Insípida, amarga, dolça. Tria. Cada dia un diferent.

Tant se val.

Depèn del dia, del moment, de les ganes. De les persones.
Nosaltres fem la vida, omplim els moments, els segons, els minuts,...els dies.

Cada dia un esforç. Cada dia una nova vida, un nou color, un nou sabor.
Les forces s’esvaeixen .

De vegades dirigeixo la vida, de vegades el vent em porta,.. de vegades vosaltres.

De vegades ell.

LA LLUVIA GOLPEABA SU CARA

La lluvia golpeaba su cara y las gotas resvalaban por sus mejillas hasta llevar a su boca.
El viento helaba las diminutas porciones de agua congelando el momento. Entreabrió los ojos para mirar lo más allá que le fuese posible y entonces lo vió donde siempre había estado. Donde siempre lo había recordado. Y entonces sonrió.
- Si fuese de nuevo un niño. Pensó.
- Si pudiese volver a escribir mi historia línea a línea. Qué cambiaría? Y volvió a sonreír a la nada y al todo.
-Si volviese a ser un niño no me saltaría ni una coma , ni un punto, ni un interrogante de los que se me plantearon.
- Si volviese a se pequeño, pensó. Lloraría cada lágrima y reiría cada chiste por que las
lágrimas y las risas me hicieron lo que soy.

Ricard C.

A LES MEVES CRISTININES

COLDPLAY "YELLOW"

http://www.last.fm/music/Coldplay/Parachutes

Look at the stars,
Look how they shine for you,
And everything you do,
Yeah they were all yellow,

I came along
I wrote a song for you
And all the things you do
And it was called yellow

So then I took my turn
Oh all the things I've done
And it was all yellow

Your skin
Oh yeah your skin and bones
Turn into something beautiful
D'you know you know I love you so
You know I love you so

I swam across
I jumped across for you
Oh all the things you do
Cause you were all yellow

I drew a line
I drew a line for you
Oh what a thing to do
And it was all yellow


Your skin
Oh yeah your skin and bones
Turn into something beautiful
D'you know for you i bleed myself dry
For you i bleed myself dry
Its true look how they shine for you

look how they shine for you
look how they shine for you
look how they shine for you
look how they shine for you
look how they shine

look at the stars look how they shine for you

LA MAR

El mar, la mar,
Su nombre ya es un enigma,
Para unos él, para otros la,
Ni su nombre conocemos.

Hay días , que está tranquilo
Sereno como una balsa
Es un remanso de paz

Otros, tan embravecido ...
Nos induce a pensar,
Como ha cambiado mi mar
Aquel remanso de paz...

Si un día una tristeza ,
Tus ojos hace llorar, no dudes en acercarte
A su orilla a meditar y verás como tus lágrimas
Se funden en su remanso,
Y al verlo no dudarás
Que formas parte de él ,
De ese remanso de paz

Cuando un día pierda mis fuerzas
Y ya deje de pensar, quiero que mis cenizas,
Se fundan con este mar,
Formando parte de él
De este remanso de paz.


VICENTE ALBIOL SAZ
Sitges mayo de 1998.

UN DIA GRIS

Un dia gris,

Un dia plujós,

Un dia lleig.

Avui el sol no ha sortit,

però si la dura realitat.

Com sempre,

mentre va semblar

que era el que no era

em va encantar.

Tanco els ulls.

Dormo, no penso, somnio.

LA VIDA ES MASSA BONICA PER PEDRE EL TEMPS: CARPE DIEM

Aquest mon no s’entén o potser les persones no ens entenem. Potser no parlem clar. Potser ens fa por dir la veritat, potser som uns covards o nomes, potser nomes, no entenem el que ens diuen, o no ho volem entendre.

Potser és més fàcil callar. Som esclaus de les nostres paraules i amos dels nostres silencis. Tots volem ser amos?

Jo no!

M’arrisco a ser esclau. Prefereixo arriscar i dir el que penso. Callar no em serveix de res. No soc covarda. Potser parlo massa, potser. Es igual ja arribarà aquell qui em vulgui escoltar.

Aleshores nomes aleshores tindrem la mateixa partitura, cantarem plegat les mateixes notes, al mateix ritme. Serà la nostra melodia, única, irrepetible, infinita.

Parlem, cridem, opinem, pensem en veu alta, ... així no perdrem el temps. Ho tindrem clar, sempre, des d’ un inici. I el temps no passarà en va, esperant, desesperant, somiant, recordant, .... siguem clars, no perdem el temps en allò que mai podrà existir, mai es podrà dir, mai podrà passar, mai serà res.

Aprofitem la vida, CARPE DIEM.

ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR

A Joana Givanel

És quan plou que ballo sol

Vestit d'algues, or i escata,

Hi ha un pany de mar al revolt

I un tros de cel escarlata,

Un ocell fa un giravolt

treu branques d'una mata,

El casalot del pirata

És un ampli gira-sol.

És quan plou que ballo sol

Vestit d'algues, or i escata.

És quan ric que em veig gepic

Al bassal de sota l'era,

Em vesteixo d'home antic

I empaito la masovera,

I entre pineda i garric

Planto la meva bandera;

Amb una agulla saquera

Mato el monstre que no dic.

És quan ric que em veig gepic

Al bassal de sota l'era.

És quan dormo que hi veig clar

Foll d'una dolça metzina,

Amb perles a cada mà

Visc al cor d'una petxina,

Só la font del comellar

I el jaç de la salvatgina

—O la lluna que s'afina

En morir carena enllà.

És quan dormo que hi veig clar

Foll d'una dolça metzina.

J.V.Foix