24 dic 2015

2016


Feliç, així es com acaba un 2.015 ple d’aprenentatge. Un any molt feliç familiarment parlant, molt decepcionant amorosament i molt dur laboralment.

La família sempre en tot moment al meu costat, la meva mare concretament un suport incondicional e indispensable en la meva vida. Els meus fills, el reflex de la feina educativa del dia a dia, el nucli dur de la meva família.

Els amics han estat,  son i seran imprescindibles per mi i per la meva felicitat. Agraeixo tots els moments compartits i ja n’ansio més.

La parella? Aquella gran desconeguda. El 2015 era un moment de total expectació, d’il·lusió, d’esperança però les expectatives no es que no fossin superades sinó que ven al contrari em va restar molt, i em va fer patir tant que va caldre posar-hi un punt i final.

L’entusiasme del dia a dia amb la meva feina em du a seguir endavant tot i les dificultats i  gràcies a l’equip humà liderat per una persona a la que admiro se’m fa cada dia mes motivador.

Al 2016 li demano...

Seguir tenint salut per cuidar dels meus, de la família, dels amics i sobretot seguir vivint moments que m’enriqueixin i m’aportin.

Si pot ser que aparegui l’ AMOR d’un company que amb la seva intel·ligència, humor, un gran somriure,... multipliqui la meva felicitat.  He après ha estar sola, però la vida en companyia es disfruta el doble, oi?

I sobretot com deia Steve “Stay Hungry, Stay Foolish” .


Feliç 2.016



16 jun 2015

Ahora soy feliz

Demasiados días conviviendo con el sufrimiento unilateral innecesario.

Me siento liberada de mi misma y a la vez muy decepcionada por comprobar que el amor NO todo lo puede. Que la lucha no depende del corazón sino del ser. 

He ganado más que he perdido; he aprendido más que aleccionado; me he conocido.

Ahora toca seguir poniendo foco en aquello que no me pueda doler... al menos durante un tiempo.

Debo desaprender a ser como soy en muchos aspectos: empática, generadora de elevadas expectativas, confiada.  Y con toda esta catarsis me pregunto, ¿tengo que dejar de ser quien soy? ¿Debo aprender a ser otra persona para no herirme? 

No hay respuestas para eso. Pero si que hay un GRAN aprendizaje de eliminar todos los elementos que me provoquen sufrimiento. Lo he hecho una primera vez. Lo seguiré haciendo.

Quiero ser feliz. Ahora soy feliz.