Albert Espinosa és enginyer industrial, guionista, actor i director de cinema i teatre .
La seva vida va canviar quan als 13 anys li varen diagnosticar càncer, als 14 li varen amputar una cama, als 16 el pulmó esquerre i als 18 part del fetge.
Va passar 10 anys entrant i sortint dels hospitals i quan li varen dir que s’havia curat i no havia de tornar més a l’hospital, va tenir por perquè es va adonar que el millor que ell sabia fer era lluitar contra el càncer.
La seva malaltia li va ensenyar moltes coses, li va ensenyar que morir no és trist, que el que és trist és no viure i des de llavors, els seus guions de teatre i cinema han explicat que el càncer et regala vida, que en els hospitals hi hauria d’haver jocs i piscines per no morir-se d’avorriment , que tenim dret a estar tristos, això també és viure!, que als malalts se’ls ha de preguntar per la seva malaltia, però que, sobre tot, s’ha de VIURE.
El món groc/El mundo amarillo és el llibre d’Albert Espinosa, es el seu món , la seva forma de compartir la seva filosofia, es tot el que podem veure en els seus guions. És, sobre tot, una filosofia, una forma de viure. És la nova forma que l’Albert te de veure la vida després de la seva malaltia, son els temes que apareixen a la majoria de les seves pel•lícules : Tu vida en 65’, Va a ser que nadie es perfecto o Planta 4ª. El món groc, per definir-lo en poques paraules, és aplicar las ensenyances que va aprendre en els seus 10 anys amb càncer a una vida sense càncer.
-Gràcies Albert per existir- E.
