A la llum d’una cigarreta quasi consumida observo el mantell estel·lar.
Se que des d’allà on siguis, ara, en aquest moment m’acompanyes, al igual que els records que m’acaricien l’ànima.
De fons el mar, el soroll del mar. Avui hagués volgut l’àngel que m’has enviat. Però la vida és capritxosa, ho sé.Ja fa 6 anys d’aquella negre nit. Ara sols tinc els records i dues joies.
Per sort o per el treball d’aquests anys, de lluita, valentia I enteresa, tinc el present. El futur no; no el tinc.Ningú el té. Visc, sento, respiro…ara!
Gràcies Jordi per tot el que em vas donar i pel que em vas deixar. Gràcies Albert per ser aquest present. Pel que em dones ARA.
2 comentarios:
Aquesta vegada m'has fet pensar molt.
El teu post, te molt mes contingut del que sembla a primera vista.
Es capta el dolor que et va colpir l'ànima en el moment de la pèrdua física d'en Jordi i que ha quedat per sempre en el teu cor.
I els vostres fills?.
El teu autentic motor, sens dubte !.
I el futur......qui el pot saber ?.
De moment; el pressent.
El temps dirà.....
Mira de ser feliç. T'ho mereixes i segur que l'Albert tambè.
Els teus records son tan teus !.
L'amor, quan mes s'en dona, mes s'en té.
I tu en dones tant !!.
Gràcies. Moltes gràcies.
Em quedo amb una frase preciosa:
"Els teus records son tan teus!"
Buf! ben cert.
Un petó sonmiador.
Publicar un comentario