Ja em parlat. Un despertador a la distancia.
Distància. Ningú digué que seria fàcil tornar a començar.
Tornar a construir una família.
Érem 4.
Desprès 3.
Ara 5.
Tot el que val la pena costa.
He lluitat molt per ser on sóc.
Seguiré lluitant per allò en el que cregui que val la pena.
Em sento estimada. Els sento estimats.
Sento que l’estimo. Sento que els estimo. Sento que l’estimen.
2 comentarios:
... I d'aqui un temps potser 6... TTMM
Quina alegria m'ha fet llegir aquest post!. Ara mateix, cridaria: Explica'm, explica'm!!.
Soc feliç de veure que finalment, la vida es justa amb tu.
Si aquest company de viatge, es fa mereixedor de compartir-lo amb tu i els teus fills, segur que es una persona que val la pena.
No t'imagino escollint un mediocre; de cap manera!.
Ha d'assemblar-se a la teva manera de veure la vida,la lluita diària. Tenir somnis semblants i metes comunes. Estimar els fills amb la mateixa passió que t'estimes el Quim i la Mar. Saber que te al seu costat una DONA amb majúscules.
Que tingueu molta, molta sort. La sort dels lluitadors i nobles de cor.
Tota la felicitat del mon per aquesta nova família.
Una abraçada.
Publicar un comentario