17 may 2010

Un record.









 
Un record d’allò que un dia vaig conèixer torna a mi.
Unes vivències. Una olor, un sentir, un veure…
Fins aquí he fet un camí. Ara en comença un altre. El de la recompensa.
Ànima lluitadora es la teva hora. Hi ha algú que et demana.
Un altre ànima generosa, il·lusionada, constructora; també valenta.
Per fi un plor de felicitat, de joia, d’alegria.
La meva ànima ho reconeix. Reconeix allò que un dia va conèixer, va viure, va sentir...va plorar.
La fortalesa l’ha duta fins aquí. Ha valgut la pena.
Tan sols queda viure. Ara si, en plenitud.
Ara torna a començar una seva nova vida.

1 comentario:

Arda dijo...

Com m'ha agradat aquest post!.
Com m'agrada el que imagino que expliques!.
No podia ser que estiguessis voltada de cecs i sords (metafòricament parlant, es clar).
El felicito, de tot cor. Per saber veure a través d'aquests teus preciosos ulls, una ànima encara mes preciosa.
Se que no m'equivoco.
Et desitjo el millor del mon.