6 dic 2006

UN DIA GRIS



Un dia gris,

Un dia plujós,

Un dia lleig.

Avui el sol no ha sortit,

però si la dura realitat.


Com sempre,

mentre va semblar

que era el que no era

em va encantar.

Tanco els ulls.

Dormo, no penso, somnio.

3 comentarios:

Cristina dijo...

Si tenim por de perdre a algú que ens importi, és tan fàcil com no deixar mai que ens importi...
que no ens importi ell
que no ens importi la seva pèrdua
perque ni ell, ni la seva pèrdua
mereixen que visquem amb por...
cristina

Cristina dijo...

Somio el que vull viure però no visc el que somio. Visc amb el cor oprimit i els ulls closos, donant l’esquena a la realitat. Somio amb un cavaller sense cavall i sense escut, amb un cor pur i una ànima noble, que lluiti per mi, que confií en mi i em tregui de dalt d’aquesta torre sense finestres que he creat amb l’esperança de no veure més enllà. Tan lluny soc dels meus somnis? No vull obrir els ulls, només seguir somiant.

Bruno Pelosi dijo...

Fuerza, guapa!
Besitos. Bruno.