Aquest mon no s’entén o potser les persones no ens entenem. Potser no parlem clar. Potser ens fa por dir la veritat, potser som uns covards o nomes, potser nomes, no entenem el que ens diuen, o no ho volem entendre.
Potser és més fàcil callar. Som esclaus de les nostres paraules i amos dels nostres silencis. Tots volem ser amos?
Jo no!
M’arrisco a ser esclau. Prefereixo arriscar i dir el que penso. Callar no em serveix de res. No soc covarda. Potser parlo massa, potser. Es igual ja arribarà aquell qui em vulgui escoltar.
Aleshores nomes aleshores tindrem la mateixa partitura, cantarem plegat les mateixes notes, al mateix ritme. Serà la nostra melodia, única, irrepetible, infinita.
Parlem, cridem, opinem, pensem en veu alta, ... així no perdrem el temps. Ho tindrem clar, sempre, des d’ un inici. I el temps no passarà en va, esperant, desesperant, somiant, recordant, .... siguem clars, no perdem el temps en allò que mai podrà existir, mai es podrà dir, mai podrà passar, mai serà res.
Aprofitem la vida, CARPE DIEM.
Potser és més fàcil callar. Som esclaus de les nostres paraules i amos dels nostres silencis. Tots volem ser amos?
Jo no!
M’arrisco a ser esclau. Prefereixo arriscar i dir el que penso. Callar no em serveix de res. No soc covarda. Potser parlo massa, potser. Es igual ja arribarà aquell qui em vulgui escoltar.
Aleshores nomes aleshores tindrem la mateixa partitura, cantarem plegat les mateixes notes, al mateix ritme. Serà la nostra melodia, única, irrepetible, infinita.
Parlem, cridem, opinem, pensem en veu alta, ... així no perdrem el temps. Ho tindrem clar, sempre, des d’ un inici. I el temps no passarà en va, esperant, desesperant, somiant, recordant, .... siguem clars, no perdem el temps en allò que mai podrà existir, mai es podrà dir, mai podrà passar, mai serà res.
Aprofitem la vida, CARPE DIEM.
No hay comentarios:
Publicar un comentario