L ' EMPATIA

Empatitzem-nos!!!
Jo m 'empatitzo amb tu
amb ell
amb ella
amb vosaltres
amb ells
amb tot el mòn!
I tu? I vosaltres?
Jo he arribat fins aquí!
On haguessis arribat TU?
Fàcil!
Fàcil? Hi ha res fàcil?
Poder es volguer?... no sempre
Opinar, critcar, aconsellar... fàcil, gratuit.
Actuar, fer, realitzar... difíci, arriscat!!
L' empatia de vegades olvidada, de vegades necessària.
Jo em posso en el TEU lloc!
Et posses TU en el meu?

Gràcies.

Un nas de payasso pels infants, pels nens,... per empatizar-me amb ells.
Per no perdre mai l'inocència, l'alegria, l'il.lusió, l 'entusiasme de viure, de sentir, de ser aquí... amb tu, amb ells, amb tots vosaltres.

Audio - Alicia keys - Butterflyz

http://www.youtube.com/watch?v=99Pyu_YSo5g&mode=related&search=

SEMPRE EN COMPANYIA

La nit arriba i aleshores ella m'acompanya... blanca pura, omnipresent, cada dia, no falla.

De vegades plena, de vegades mig, un quart, però sempre, sempre allà. Envoltada d 'estels que l'acompanyen. Quina sort! Sempre ben acompanyada.

De dia, apareix ell. Inmens, infinit em dona calor, m'il.lumina. Llueix com ningú.
Son els dos especials, sempre amb mi. Encara no ho entenen pero em donen alló q tant ansio. Companyia, tranquil.litat, pau.

El Sol, La Lluna, tenen nom... Quim, Mar. Gràcies.

SISTER MOON - STING

Sister moon will be my guide

In your blue blue shadows I would hide

All good people asleep tonight

I'm all by myself in your silver light

I would gaze at your face the whole night through

I'd go out of my mind, but for you

Lying in a mother's arms

The primal root of a woman's charms

I'm a stranger to the sun

My eyes are too weak

How cold is a heart

When it's warmth that he seeks?

You watch every night, you don't care what I do

I'd go out of my mind, but for you

I'd go out of my mind, but for you

My mistress' eyes are nothing like the sun

My hunger for her explains everything I've done

To howl at the moon the whole night through

And they really don't care if I do

I'd go out of my mind, but for you

Sister Moon

ei

uf, if, ai, oi, ui, ei, ups, buf, puf, brrrrrrrr

A, E, I, O, U,

glups, glups.

1.2.3.4.5.

MADRE TERESA DE CALCUTA

EL DIA MAS BELLO: HOY

LA COSA MAS FACIL: EQUIVOCARSE

EL OSBTACULO MAS GRANDE: EL MIEDO

EL MAYOR ERROR: ABANDONARSE

LA RAIZ DE TODOS LOS MALES: EL EGOISMO

LA DISTRACCION MAS BELLA: EL TRABAJO

LA PEOR DERROTA: EL DESALIENTO

LA PRIMERA NECESIDAD: COMUNICARSE

LOS MEJORES MAESTROS: LOS NIÑOS

LA MEJOR FELICIDAD: SER UTIL A LOS DEMAS

EL MISTERIO MAS GRANDE: LA MUERTE

EL PEOR DEFECTO: EL MAL HUMOR

EL SER MAS PELIGROSO: EL MENTIROSO

EL SENTIMIENTO MAS RUIN: EL RENCOR

EL REGALO MAS BELLO: EL PERDON

LO MAS IMPRESCINDIBLE: EL HOGAR

LA RUTA MAS RAPIDA: EL CAMINO CORRECTO

LA SENSACION MAS GRATA: LA PAZ INTERIOR

EL ARMA MAS EFICAZ: LA SONRISA

EL MEJOR REMEDIO: EL OPTIMISMO

LA MAYOR SATISFACCION: EL DEBER CUMPLIDO

LA FUERZA MAS POTENTE: LA FE

LOS SERES MAS NECESITADOS: LOS PADRES

LO MAS HERMOSO DE TODO: EL AMOR

MADRE TERESA DE CALCUTA

La Copa América

Mi velero esta fondeado en una preciosa cala al norte de la isla de Menorca. El ancla es fuerte, ha aguantado varios temporales. El más fuerte con viento, olas, tormenta,... también.

Finalmente me decido... a navegar. Hay que zarpar. Elevar el ancla. Partir.

Navegar. No importa hacia donde. De momento navegar. El viento y las velas me llevan. Disfruto.

Lo máximo que aspira un navegante profesional es ganar la Copa América.

Yo también, aspiro a lo máximo.

KEANE - UNDER THE IRON SEA

http://www.amazon.com/Under-Iron-Sea-Keane/dp/B000FBHT1C/ref=cm_sylt_fullview_prod_pl_1/102-7471301-2185753/102-7471301-2185753#moreAboutThisProduct

FELIÇ 2007

Tranquil.la, calmada, feliç, contenta, alegre, animada, esperançada, ... VIVA.
Així és com em sento.
Gracies: a mi, a tu, a vosaltres ... a TOTS.
Ens veiem per aquí... o per allà.

DE VEGADES

No ho se.

De quin color es la vida?
De vegades rosa, de vegades blava, de vegades negre, de vegades .... no te color.

Quin sabor?
Insípida, amarga, dolça. Tria. Cada dia un diferent.

Tant se val.

Depèn del dia, del moment, de les ganes. De les persones.
Nosaltres fem la vida, omplim els moments, els segons, els minuts,...els dies.

Cada dia un esforç. Cada dia una nova vida, un nou color, un nou sabor.
Les forces s’esvaeixen .

De vegades dirigeixo la vida, de vegades el vent em porta,.. de vegades vosaltres.

De vegades ell.

LA LLUVIA GOLPEABA SU CARA

La lluvia golpeaba su cara y las gotas resvalaban por sus mejillas hasta llevar a su boca.
El viento helaba las diminutas porciones de agua congelando el momento. Entreabrió los ojos para mirar lo más allá que le fuese posible y entonces lo vió donde siempre había estado. Donde siempre lo había recordado. Y entonces sonrió.
- Si fuese de nuevo un niño. Pensó.
- Si pudiese volver a escribir mi historia línea a línea. Qué cambiaría? Y volvió a sonreír a la nada y al todo.
-Si volviese a ser un niño no me saltaría ni una coma , ni un punto, ni un interrogante de los que se me plantearon.
- Si volviese a se pequeño, pensó. Lloraría cada lágrima y reiría cada chiste por que las
lágrimas y las risas me hicieron lo que soy.

Ricard C.

A LES MEVES CRISTININES

COLDPLAY "YELLOW"

http://www.last.fm/music/Coldplay/Parachutes

Look at the stars,
Look how they shine for you,
And everything you do,
Yeah they were all yellow,

I came along
I wrote a song for you
And all the things you do
And it was called yellow

So then I took my turn
Oh all the things I've done
And it was all yellow

Your skin
Oh yeah your skin and bones
Turn into something beautiful
D'you know you know I love you so
You know I love you so

I swam across
I jumped across for you
Oh all the things you do
Cause you were all yellow

I drew a line
I drew a line for you
Oh what a thing to do
And it was all yellow


Your skin
Oh yeah your skin and bones
Turn into something beautiful
D'you know for you i bleed myself dry
For you i bleed myself dry
Its true look how they shine for you

look how they shine for you
look how they shine for you
look how they shine for you
look how they shine for you
look how they shine

look at the stars look how they shine for you

LA MAR

El mar, la mar,
Su nombre ya es un enigma,
Para unos él, para otros la,
Ni su nombre conocemos.

Hay días , que está tranquilo
Sereno como una balsa
Es un remanso de paz

Otros, tan embravecido ...
Nos induce a pensar,
Como ha cambiado mi mar
Aquel remanso de paz...

Si un día una tristeza ,
Tus ojos hace llorar, no dudes en acercarte
A su orilla a meditar y verás como tus lágrimas
Se funden en su remanso,
Y al verlo no dudarás
Que formas parte de él ,
De ese remanso de paz

Cuando un día pierda mis fuerzas
Y ya deje de pensar, quiero que mis cenizas,
Se fundan con este mar,
Formando parte de él
De este remanso de paz.


VICENTE ALBIOL SAZ
Sitges mayo de 1998.

UN DIA GRIS

Un dia gris,

Un dia plujós,

Un dia lleig.

Avui el sol no ha sortit,

però si la dura realitat.

Com sempre,

mentre va semblar

que era el que no era

em va encantar.

Tanco els ulls.

Dormo, no penso, somnio.

LA VIDA ES MASSA BONICA PER PEDRE EL TEMPS: CARPE DIEM

Aquest mon no s’entén o potser les persones no ens entenem. Potser no parlem clar. Potser ens fa por dir la veritat, potser som uns covards o nomes, potser nomes, no entenem el que ens diuen, o no ho volem entendre.

Potser és més fàcil callar. Som esclaus de les nostres paraules i amos dels nostres silencis. Tots volem ser amos?

Jo no!

M’arrisco a ser esclau. Prefereixo arriscar i dir el que penso. Callar no em serveix de res. No soc covarda. Potser parlo massa, potser. Es igual ja arribarà aquell qui em vulgui escoltar.

Aleshores nomes aleshores tindrem la mateixa partitura, cantarem plegat les mateixes notes, al mateix ritme. Serà la nostra melodia, única, irrepetible, infinita.

Parlem, cridem, opinem, pensem en veu alta, ... així no perdrem el temps. Ho tindrem clar, sempre, des d’ un inici. I el temps no passarà en va, esperant, desesperant, somiant, recordant, .... siguem clars, no perdem el temps en allò que mai podrà existir, mai es podrà dir, mai podrà passar, mai serà res.

Aprofitem la vida, CARPE DIEM.

ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR

A Joana Givanel

És quan plou que ballo sol

Vestit d'algues, or i escata,

Hi ha un pany de mar al revolt

I un tros de cel escarlata,

Un ocell fa un giravolt

treu branques d'una mata,

El casalot del pirata

És un ampli gira-sol.

És quan plou que ballo sol

Vestit d'algues, or i escata.

És quan ric que em veig gepic

Al bassal de sota l'era,

Em vesteixo d'home antic

I empaito la masovera,

I entre pineda i garric

Planto la meva bandera;

Amb una agulla saquera

Mato el monstre que no dic.

És quan ric que em veig gepic

Al bassal de sota l'era.

És quan dormo que hi veig clar

Foll d'una dolça metzina,

Amb perles a cada mà

Visc al cor d'una petxina,

Só la font del comellar

I el jaç de la salvatgina

—O la lluna que s'afina

En morir carena enllà.

És quan dormo que hi veig clar

Foll d'una dolça metzina.

J.V.Foix