29 ago 2017

Hola, sóc l' Esther.



Apali!! fa més de 2 anys que no venia pel meu estimat Blog. Potser m'ha faltat l' inspiració necessaria per escriure quelcom llegible.

Fa temps que aquesta teràpia d'escriure el que sents em va servir per treure la pena, la ràbia i la incomprensió del que succeïa. 

Ara estic, sóc, sento, ric, aprenc, estimo, parlo, ploro, visc tal com soc, tal com sempre havia estat dins meu. Ara ja autènticament jo mateixa, l' Esther.

Quina il·lusió tornar a mi. El defugir d'aquest impàs m'ha ajudat a florir a desaprendre i aprendre a viure.

He après que no es tracta de tindre "7 de viure" sinó de "com viure" dia a dia, moments a moments, experiències, fets; això és el que omple l'ànima. Tot allò efímer que amb un fil penja cada dia a la nostra vida i que no es veu.

Imperceptibles instants de vida que passen, que visc, que sento, que experimento i que omplen i donen sentit al "com viure".

Gràcies als meus lectors.