7 de Viure és el que sento, com em sento.He aprés que el temps no es recupera,un dia estàs... i potser l’endemà no. Compartir, disfrutar,sentir,riure,plorar, ... tot això és el que jo vull per a mi i els meus. Vull ser el que vull ser, i sentir el que vull sentir i estar on vulgui estar.Ho intentaré.M’arriscaré.Ho provaré. Si caic em tornaré aixecar tantes vegades com siguin necessàries.Perque viure val la pena. Em veure cada dia un raig de vida i em quedaran ganes per seguir tenint 7 DE VIURE.
10 jun 2010
LA TRANSICIÓ
Encara el sol no ha sortit.
Ja em parlat. Un despertador a la distancia.
Distància. Ningú digué que seria fàcil tornar a començar.
Tornar a construir una família.
Érem 4.
Desprès 3.
Ara 5.
Tot el que val la pena costa.
He lluitat molt per ser on sóc.
Seguiré lluitant per allò en el que cregui que val la pena.
Em sento estimada. Els sento estimats.
Sento que l’estimo. Sento que els estimo. Sento que l’estimen.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)