6 jul 2013

40 SOMRIURES


El pas del temps m’ha dut fins on sóc ara; 
amb tu, amb vosaltres i sempre amb ell.

Somric. Comparteixo. Visc.

L’ esdevenir d’aquests anys m’ha portat
 la saviesa de l'experiència i la inquietud 
del que vol avançar i aprendre.

Tan sols dues fosques nits
 han aconseguit apagar la llum dels meus ulls. 

Però amb força i valentia aixeco el cap,
 miro l’horitzó i ... navego.

Notes de pau, gotes de vida i
 carícies d’amor demano al joc de la vida. 

Agafem 40 somriures, compartim i visquem 
el regal de ser ara i sempre aquí. 

 ¿M’acompanyes?

Esther :)

27 jun 2013

S'acosta el dia


 













No ho negaré, tot això es com una catarsis. Ell no hi és.
Ara tinc por.
Por de que sigui un dia massa especial i que el meu estat emocional quedi tocat.
Però he estat jo que ho he començat. ¿Per què?
Per que ho vull COMPARTIR…per disfrutar-ho el doble.
Viure amb l’absència és dur, sobretot si ets conscient del que hi ha i del que no.

Per tant tot i així…amb llàgrimes als ulls... somric.

Estic contenta i nostàlgica, però feliç.

ptoNAS a tots i totes.

Esther.