25 ene 2007

La Copa América





Mi velero esta fondeado en una preciosa cala al norte de la isla de Menorca. El ancla es fuerte, ha aguantado varios temporales. El más fuerte con viento, olas, tormenta,... también.

Finalmente me decido... a navegar. Hay que zarpar. Elevar el ancla. Partir.

Navegar. No importa hacia donde. De momento navegar. El viento y las velas me llevan. Disfruto.

Lo máximo que aspira un navegante profesional es ganar la Copa América.

Yo también, aspiro a lo máximo.

5 comentarios:

theone dijo...

En mi tripulación solo hay sitio para ganador@s. Aprender y Avanzar...
Theone

Cristina dijo...

Jo crec q no es tracta de voler guanyar, ni de voler sempre el màxim, per mi el més important és viure el dia i lluitar pel que vull i pels qui estimo.
Si guanyo o no m'és ben igual si he viscut i he disfrutat l'intent.
No formo part de la tripulació guanyadora, sino de la lluitadora.
un petonas carinyo
love u
K

Chatnoir dijo...

Digues que sí...
Les coses s'han de fer per guanyar!
(Fins i tot les apostes...) ;-)

Cristina dijo...

Si em dius adéu,
vull que el dia sigui net i clar,
que cap ocell
trenqui l'harmonia del seu cant.

Que tinguis sort
i que trobis el que t'ha mancat
en mi.

Si em dius "et vull",
que el sol faci el dia molt més llarg,
i així, robar
temps al temps d'un rellotge aturat.

Que tinguem sort,
que trobem tot el que ens va mancar
ahir.

Si vens amb mi
no demanis un camí planer
ni estels d'argent,
ni un demà ple de promeses, sols
un poc de sort,
i que la vida ens doni un camí
ben llarg.

...I així pren, així pren, tot el fruit que et pugui donar
el camí que, a poc a poc, escrius per a demà.
Que demà, que demà mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.

(LLUIS LLACH)

Solsolet dijo...

Que bonic!! gracies reina!!