Aquí estem, les 3 flors: (en ordre) Crisitna, Esther, Mireia.
No teniem ni pits…
Quina edat tenim a la foto? 10, 11 anys?
Tantsols pensavem en jugar, riure, estudiar, passar-ho bè,…
Quin ens haguès dit que ja hauriem viscut tantes coses.
Aquelles Olimpiades a Can Valls, aquelles festes a casa dels Costabella esperant que els nois ens diguesin per ballar una “lenta” (una cançó lenta).
Aquells estius al super amb teatre, balls, play-back…”ay que dolor”
Les excursions a “Samba” (nom en clau de Sabadell) en “Top-less” (=fent dit).
Tantes tardes que la mare d’una, el pare d’una altre ens tenien que portar a Caldes i vindre’ns a buscar…
O el pobre Gerard carregant 2 mosses a la moto per dur-les de tornada a casa desprès d’un bany a la piscina.
Ca l’Arturo, Unic, Concord, la Tramullas, el JG, el “fuerte indio”, els camins de carro, Can Rovira, els Calderins, Les piscinas de Palau…l’Olivè…jajaja –encara no estic!-, el Jorgito, les cures del Sr.Viñals, la balsa de la Mireia, el Toni petit, el Litus, el Marcos, la vespa verda, el Ricardito, el Lagun, els Viñaspre, els Mulà, els partits de frontón, el licor de prèssec amb suc de prèssec, el Joan i la Imma, el Galseran (i la seva germana), …
Quants records, quants bons moments viscuts.
I ara aquí estem… la primera, La Crisitna, com diu ella, segueix igual, una cabra boja, indomable per cap amor, cap home. La Mireia (la tercera de la foto) feliç, casada, amb una filla, la Flor. La del mig, l’Esther, jo, amb 2 tressors i una vida per tornar a fer.
Hem viscut moltes coses juntes, tants bons records…gràcies!!
(espero viure’n molts més)
.jpg)
2 comentarios:
Doncs si, el temps passa però les 3seguim aqui, amb els nostres petits defectes i les nostres grans virtuts... cadascuna ben diferent però amb un mateix desitg, el de ser feliç i que els nostres també ho siguin...
Ens poden negar moltes coses en la vida però ningú pot esborrar els records, els moments i les persones que un dia van formar part de la nostre vida i avui, en recordar-ho, m'és impossible no somriure...
Potser aquesta és la primera foto que ens vam fer juntes totes 3 soles...però no ha estat la unica i sense cap mena de dubte...no serà la ultima!!!!
Cristina
Si que passa el temps... Estic segur que aquest text pot resumir 15 anys de la teva existència. No conec cap d'aquests llocs, però m'hi sento plenament identificat.
La meva pila de records: L'Eduard, el Mariano, la finca de l'avia als estius, els clicks de Famobil, el Pepper (el pony dels veïns), l'orxata, mon cosí de França, l'Spectrum i el primer PC, la verema, els ous ferrats amb sobrassada. En Jordi, l'Eva, en Pere, en Marc i el Sandrot, "el Mas", l'escola de vela, en Gorka, la Derbi, la Cage, Diseño, Disorder, The Cure, DM, Nirvana, els Chili peppers, la bassa del Salva, San Fermines, estudiar per al setembre, ...
Una mica de carpe diem , si us plau!
Publicar un comentario