Aquí estem, les 3 flors: (en ordre) Crisitna, Esther, Mireia.
No teniem ni pits…
Quina edat tenim a la foto? 10, 11 anys?
Tantsols pensavem en jugar, riure, estudiar, passar-ho bè,…
Quin ens haguès dit que ja hauriem viscut tantes coses.
Aquelles Olimpiades a Can Valls, aquelles festes a casa dels Costabella esperant que els nois ens diguesin per ballar una “lenta” (una cançó lenta).
Aquells estius al super amb teatre, balls, play-back…”ay que dolor”
Les excursions a “Samba” (nom en clau de Sabadell) en “Top-less” (=fent dit).
Tantes tardes que la mare d’una, el pare d’una altre ens tenien que portar a Caldes i vindre’ns a buscar…
O el pobre Gerard carregant 2 mosses a la moto per dur-les de tornada a casa desprès d’un bany a la piscina.
Ca l’Arturo, Unic, Concord, la Tramullas, el JG, el “fuerte indio”, els camins de carro, Can Rovira, els Calderins, Les piscinas de Palau…l’Olivè…jajaja –encara no estic!-, el Jorgito, les cures del Sr.Viñals, la balsa de la Mireia, el Toni petit, el Litus, el Marcos, la vespa verda, el Ricardito, el Lagun, els Viñaspre, els Mulà, els partits de frontón, el licor de prèssec amb suc de prèssec, el Joan i la Imma, el Galseran (i la seva germana), …
Quants records, quants bons moments viscuts.
I ara aquí estem… la primera, La Crisitna, com diu ella, segueix igual, una cabra boja, indomable per cap amor, cap home. La Mireia (la tercera de la foto) feliç, casada, amb una filla, la Flor. La del mig, l’Esther, jo, amb 2 tressors i una vida per tornar a fer.
Hem viscut moltes coses juntes, tants bons records…gràcies!!
(espero viure’n molts més)
.jpg)
