Ara aturaria el temps.
Sol, vent, mar, bona companyia.
Avui aturaria el temps.
El vent pentina els meus cabells;
el sol enlluerna la nostre platja
i ell, ell em fa sentir algú especial;
com feia temps que no em sentia.
Avui dormiria desperta per no aturar aquest somni.
3 comentarios:
Desitjo de tot cor que no sigui cap somni. Que sigui una realitat constant en la teva vida. Estic segura que et mereixes el millor i no em diguis que tothom s'ho mereix, perquè no es veritat. Llastimosament, no es veritat.
La fotografia es preciosa. Es teva?. Vull pensar que si.
Ah!. He buscat aquesta platja que no conec i ja la tinc ubicada al mapa.
Una abraçada.
Ai Arda!!! moltes gràcies per tot: per esciure en el meu blog, per seguir-me, llegir-me i sobretot per tindre aquesta sensibilitat que despulla les meves paraules.
La veritat que ara i gràcies a la superació del que em va passar em mou el desig i no la necessitat.
La foto és meva, feta amb el teléfon i feta expresament d'aquesta manera i l'escrit el vaig fer en aquell mateix moment.
Ara ja m'inspiren les coses maques.
Petons.
Jo no ho he provat mai, però diuen que si tanques els ulls, els apretes fort, i et concentres en la magia d'aquell moment, els somnis poden convertir-se en realitat... No sé si serà veritat...
Publicar un comentario