Les tortuguetes.
Ells si que donen un amor natural; a canvi de res.
Pur, sincer, fresc, espontani,...
Encara no han estat "contaminats" per el terennà de la vida.
Per a mi, és l'amor en estat PUR... el mateix que hauria de regnar entre tots els humans.
Però que sovint queda sotmes a la raó, a l'odi, a l' enveja,... a l'egoísme.
Sempre volem quelcom a canvi... i no!
Penso que és un error.
Donar, donar i donar ... per que sí, per que volem, per que ho sentim, per que estimem. Lliurement, sense perjudicis,...
SENSE POR.
Por a no ser correpost... i qué!
Por a no ser capaç.
Potser el més covard de tots és el que menys arrisca i per tant el que menys pateix... però tambè el que menys VIU.
Tot és efímer, passatjer,... una bombolla d'irrialitat que l'envolta i que li dona la felicitat justa i necessaria per seguri endevant.
Una bombolla que li fa viure la SEVA realitat.
Si és el que hom vol... endevant!
-Hom, segueix descontant tots els possibles FELISOS moments que la vida et fa passar per devant i que no veus, que no VOLS veure.
Jo voldria donar més amor, però ningù està en la meva sintonia: per que tots pensem que donar amor gratuïtament és de necis. M'alegro de ser una nècia.
És per això que tú, hom que vius i respires dins la teva bombolla, seguiras visquent en la soletat, sense apendre a compartir, a estimar, a escoltar, a disfrutar,... és la teva bombolla i ningù et podrà treure de dins si tu no en vols sortir.
¿quan començaràs a caminar amb els teus peus? arranca! tempus fugit!
Escolta la veu d'un nen,
somriu amb ell,
respira amb ell,
comparteix la seva feliçitat,
plora les seves penes,
apren a estimar com ell.
I potser aleshores, nomès potser aleshores podràs gaudir plenament de una vida PLENA i PLENA d'AMOR.
(Ja no vull ser mès un amor aventurer, vull ser un amor REAL)
