Ostres, la vida un cumul de casualitats. Benvingudes totes elles.
Primer l’Albert , en un article en el diari el descobreixo, li envio email i pim! Em contesta.
Primer l’Albert , en un article en el diari el descobreixo, li envio email i pim! Em contesta.
M'inscric al facebook i el torno a trovar i pam! l'agrego com amic. Aleshores un dia em vol agregar el Forti ( un amic de l 'Albert)... al final acedeixo! pam! i em convida a dinar amb el Jaume i pum!! ja hi som tots.
He après una lliçò avui... seguir el meu instint, no tindre por a allò descunegut.
Tot d'una PIM, PAM,PUM!!! jajaja tres vides en un instant.
Com la peli de l Albert "No me pidas que te bese porque te besaré" al final els discapacitats som el "normals". Al final els infelisos son aquells que tot ho tenen pero que no valoren res. I els felisos aquells que amb tampoc tenen tant... (un somriure, una abraçada, una mirada,...)
Que afortunada em sento. Gracies a tots, a totes.
Si us plau feu una ullada i ja em direu: http://www.sonrisasdebombay.org
(avui mateix em faig socia).
1 comentario:
I tant que hi donaré una ullada. Amb molt de gust.. El meu germà me’n va parlar fa temps i ho vaig anar “aparcant” fins avui que llegeixo el teu post.
Aquestes coses, son un alè d’aire fresc en mig de tanta pudor d’egoisme, interessos i enveges.
Quin mon volem per els nostres fills?.
Doncs, a lluitar per millorar!.
Me’n alegro que siguis feliç!.
Publicar un comentario