7 de Viure és el que sento, com em sento.He aprés que el temps no es recupera,un dia estàs... i potser l’endemà no. Compartir, disfrutar,sentir,riure,plorar, ... tot això és el que jo vull per a mi i els meus. Vull ser el que vull ser, i sentir el que vull sentir i estar on vulgui estar.Ho intentaré.M’arriscaré.Ho provaré. Si caic em tornaré aixecar tantes vegades com siguin necessàries.Perque viure val la pena. Em veure cada dia un raig de vida i em quedaran ganes per seguir tenint 7 DE VIURE.
7 oct 2008
Que mai no s'acabin els somriures
15 € al mes no et canviaran la vida... però a ells si!
Això és bò, que t'involucris en una ONG. No ens adonem de la sort que tenim, probablement estiguem en el 10% de la gent "que millor viu" del nostre país, i per tant l'u per cent a nivell mundial. El nostre problema "gros" és saber on anirem de vacances, o si el proper cotxe ha de ser diesel o gasolina. Per d'altres, el problema és saber si avui ompliran el seu plat... :( Per mi, la resposta està en l'educació: l'educació permet sortir d'aquest forat, pensar, fer coses, i veure més enllà. Jo estic apuntat de fa temps a Intermon Oxfam, perquè és coherent amb els meus pensaments. "Que tinguin sort!"
1 comentario:
Això és bò, que t'involucris en una ONG. No ens adonem de la sort que tenim, probablement estiguem en el 10% de la gent "que millor viu" del nostre país, i per tant l'u per cent a nivell mundial. El nostre problema "gros" és saber on anirem de vacances, o si el proper cotxe ha de ser diesel o gasolina. Per d'altres, el problema és saber si avui ompliran el seu plat... :(
Per mi, la resposta està en l'educació: l'educació permet sortir d'aquest forat, pensar, fer coses, i veure més enllà. Jo estic apuntat de fa temps a Intermon Oxfam, perquè és coherent amb els meus pensaments. "Que tinguin sort!"
Publicar un comentario