7 de Viure és el que sento, com em sento.He aprés que el temps no es recupera,un dia estàs... i potser l’endemà no. Compartir, disfrutar,sentir,riure,plorar, ... tot això és el que jo vull per a mi i els meus. Vull ser el que vull ser, i sentir el que vull sentir i estar on vulgui estar.Ho intentaré.M’arriscaré.Ho provaré. Si caic em tornaré aixecar tantes vegades com siguin necessàries.Perque viure val la pena. Em veure cada dia un raig de vida i em quedaran ganes per seguir tenint 7 DE VIURE.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
Anava a escriure una tonteria, però sembla que avui no toca. El poema és molt maco, i s'adiu força al que pensem els que estem a prop teu.
Com que no tinc el dò de la paraula (és que sóc de ciències, jo!), et proposo que engeguis l'emule i et baixis l'últim disc de la Julieta Vénegas, Limon y sal. Com més escolto la lletra més m'agrada i em sento"representat. Espero que, com a mínim també la piguis gaudir!
Publicar un comentario