21 abr 2010

Buenos días.


Buenos días
Cada día un nuevo día.
Me gusta. Sentir un nuevo reto.
Una superación personal o profesional.
El abismo de lo desconocido me atrae.
¿Quién dijo miedo?
Ha salido el sol. Mi querido astro ilumina lo que será un “gran día”.
Me apetece. “Me pone”…jajajaja
Puede ser el inicio de un nuevo proyecto. Puede ser.
La suerte no viene sola, hay que trabajársela. He trabajado.
Todo saldrá bién, estoy completamente convencida.
Buenos días.

3 comentarios:

Albert dijo...

Recordo una entrevista que un dia, una periodista li va fer al Severiano Ballesteros: "Seve, estarás de acuerdo conmigo en que esta temporada estás teniendo mucha suerte", i el Ballesteros que contesta "Totalmente de acuerdo, y lo mas curioso del caso es que cuanto mas entreno más suerte tengo". La sort se l'ha de sortir a buscar, mai et trucarà a la porta sola, i per això has de caure i aixexar-te un fotimer de vegades. Avui he llegit molts articles del teu blog, i he apres molt de tu, he apres una lliçó d'enteresa i valentia, de lluita despres del segon cop mes fort que et pot donar la vida (el primer seria la pèrdua d'un fill), d'aixecar-se amb mes furia què mai i cridar "vull viure", de valorar les petites coses del teu voltant, i en definitiva d'afrontar la vida com un repte i gaudir del repte. "Apunta cap a la Lluna i com a minim aterraràs en algun estel", és el meu lema preferit. N'estic tip de la gent que es lamenta de la seva falta de sort, de la gent que nomes se sap lamentar, dels vividors que busquen viure a costa dels altres i dels somiatruites que creen imperis de paper. Si caus t'has d'aixecar, un, dos, mil cops, si una porta es tanca se te n'obrirà una altra, pero no et pots quedar sentat en un racó lamentant-te, perquè la sort es dels qui la busquen i la vida dels qui han après a valorar-la.

Solsolet dijo...

Moltes gràcies pel post.
El camí a la sort em nodreix de vitalitat i força.

Has après coses sobre mi però no més que això. Vull dir que el que escric en el blog es molt de sentit comú. I ho has resumit a la perfecció en una sola frase:

“…perquè la sort es dels qui la busquen i la vida dels qui han après a valorar-la.”

El teu lema preferit fa dies que el conec (del msn) i m’encanta.

La gent que es gronxa en el victimisme, oportunista…ben lluny d e mi!!!

Arda dijo...

No saps com m'agrada aquest optimisme!.
No suporto la gent que es deixa vèncer per el desànim al mes petit contratemps.
Admiro la gent lluitadora i vital com tu.
Ets valenta i ets dona!.
Una combinació perfecta!!!.