Fa dies que no escric, oi?
Mare meva quina manera de perdre el temps de vegades… Amb el trasllat d’oficines m’he descol•locat, encara caixes pel mig, sense telèfon, molt soroll, pletes,... uf! No em concentro. Jo creia que tot era al seu lloc, el meu cap també...no es tant fàcil. El meu control mental de vegades flaqueja...per sort...no sóc cap màquina. No crec que sigui per que s’aproxima la primavera...jajaja...deu meu quin fred!!!
Saps? Tiraria el temps una mica endavant...uns 3 anyets...potser tot haurà tornat a canviar...potser no...potser res. Mira visc el present, el passat ja ha passat i el futur ja vindrà. Aiii com una muntanya russa a munt i avall...
On ets? Ajuda’m des d’allà on siguis. Gràcies. Petonets.
Et recordo molt, saps?
Fins ara.
Et recordo molt, saps?
Fins ara.
1 comentario:
Esteu de trasllat?. Deu meu, no m'ho puc ni imaginar tot i que jo n'he fet 7 en trenta cinc anys de casada, però un canvi de casa no es deu assemblar ni de bon tros a un canvi d'oficina.
Et desitjo tota l'energia del mon, sacs de paciència i tanta ajuda com puguis tenir.
Estic contenta de veure't novament al blog, encara que sigui damunt d'una muntanya russa.
Ah, el risc de viure!!.
I m'agrada molt el final. El record que mai podràs (ni voldràs) esborrar.
Tens el teu Àngel de la Guarda particular.....
Publicar un comentario