No penso reuniciar al somni infantil de sentir-me com la Sirentia.
Disposada algún dia a deixar-ho tot (amb reserves) per amor.
Enamorar-se val la pena, us ho aseguro. Però no a qualsevol preu.
És una pena que encara no pogui donar tot l'amor que duc dins.
Pero quan arribi el moment... (que segur que arribarà) em sentiré com ella;
com LA SIRENITA.
1 comentario:
He fet una troballa, segur que si.
Llegint el bloc d’en Xepe, avui no se perquè, ha obert el teu.
Et seguiré, no ho dubtis. Vull saber com et va en un futur per aquets “mars tempestuosos”.
Que la vida et sigui generosa.
Ets una lluitadora…segur!.
Fins sempre .
Publicar un comentario